Bolívia i el nou escenari: globalització
i macro-inversions
Bolívia, com qualsevol altre país de llatinoamèrica, ha sofert en la darrera dècada un profund procés de transformació económica apuntant al neoliberalisme. La desregulació dels mercats apostant a la inversió estrangera, ha vingut acompanyada amb la desintegració de l´Estat com entitat reguladora, la crisi i la desaparició de les empreses nacionals i el relleu dels poders polítics dels governs als poders econòmics de les companyies privades.
En el cas del petroli bolivià, ha vingut marcat per la privatizació (capitalització en diuen) de la empresa estatal de petroli, que portava varies décades invertint en la exploració de jaciments d´hidrocarburs, la promulgació d´una nova llei d´hidrocarburs que obre les portes a la entrada ilimitada de capitals estrangers i la construcció del faraònic projecte del gasoducte Bolívia-Brasil, on s´espera esgotar totes les reserves gasíferes de Bolívia en un plaç de trenta anys.
Així mateix, és interessant analitzar els interessos de
les grans corporacions econòmiques mundials, així com les
institucions internacionals de desenvolupament. El Banc Mundial, per exemple,
és un dels més aferrissats impulsors del procés i
les seves polítiques d´ajuda i crédit van encaminades
en aquest sentit. Un cas ben significatiu és la pressió del
BM per l´aprovació de la Llei de Sistema de Regulació
Sectorial (llei SIRESE) amb la qual apareixen les Superintendències
sectorials, o sigui, institucions paral·leles a les estructures
governamentals, que regulen independentment la producció i extracció
de recursos naturals. Les superintendències són finançades
pel Banc Mundial i les pròpies empreses del sector, és a
dir, funcionen com un govern paral·lel no democràtic i que
recolza obertament als interessos econòmics privats.
Construit l´escenari, Repsol aterra a Bolívia
La coneguda REPSOL, empresa que ens augura cada dia un bon temps i opera en més de 20 països del planeta, està desenvolupant des de fa pocs anys una agresiva fase d´expansió a llatinoamèrica. Països com Argentina, Venezuela, Ecuador, Brasil, Chile o Perú estan veient com la companyia té una creixent presència en llurs economies.
A Bolívia, on va aparèixer fa quatre anys amb la concessió
del Bloque Sécure, ha estat licitada el darrer any amb 4 nous blocs
d´exploració i producció petroliera, ocupant un total
de casi 3 milions d´hectàrees.
Taula 1. Blocs d´exploració on opera Repsol a Bolivia
| EMPRESES | BLOC | HECTÀREES | DEPARTAMENT |
| REPSOL+ PAIRES COMPANC | Tuichi | 1.000.000 | La Paz-Cobija |
| REPSOL+ PÉREZ COMPANC | Rurrenabaque | 426.000 | La Paz-Beni |
| REPSOL+ PETROBRAS | Iñau | 41.210 | Tarija |
| REPSOL | Pilcomayo | 543.750 | Chuquisaca |
| REPSOL | Sécure | 771.000 | Cochabamba-Beni |
Repsol i les àrees protegides
L´any 1994, l´empresa Repsol va firmar un contracte amb el Govern Bolivià mitjançant el qual la companyia obtenia el dret d´explotar el Bloque Sécure durant 30 anys, set dels quals són dedicats a l´activitat prospectiva. Aquest bloc comprenia inicialment una superfície de 1.337.210 ha dels departaments de Cochabamba i Beni. Actualment s´ha reduït a 770.000 ha.
La concessió del Bloque Sécure, per Decret Ministerial, es superposa a diferents àrees protegides i territoris indígenes reconeguts per la pròpia legislació boliviana:
b. Bosque Permanente de los Chimanes
c. Territorio Indígena Multiétnico
d. Territorio Indígena Chimán
Les activitats de prospecció sísmica es van realitzar
sobretot dins dels límits del Territorio Indígena Parque
Nacional Isiboro Sécure (TIPNIS). Aquesta àrea, ubicada a
les províncies del Chapare (Cochabamba) i Moxos (Beni), fou creat
l´any 1965, amb una extensió de 1.200.000 ha. Posteriorment,
l´any 1990 es va declarar també Territori Indígena,
reconeixent els drets dels pobles originaris que l´habiten.
Els objectius que es persegueixen amb la protecció d´aquesta
Àrea son:
- evitar la pèrdua de biodiversitat de flora i fauna
-protegir les conques i cursos fluvials
-evitar la contaminació d´aigües
- impedir l´ avanç de la colonització.
El present article tracta precisament de fer ressò dels impactes
socials i ambientals generats en aquesta Àrea, tenint en compte
que a partir d´aquest any, s´hi afegiran altres parcs nacionals
i territoris indígenes afectats per les noves licitacions que ha
conseguit l´empresa.
Els impactes de Repsol
En els darrers mesos, l´empresa ha estat denunciada per varies infraccions i irregularitats en les activitats de prospecció sísmica i perforació exploratòria.
A la regió on opera Repsol, que constitueix una de les últimes relíquies de bosc primari amazònic del tròpic meridional de Bolívia, trobem assentaments de camperols que cultiven coca per sobreviure i comunitats indígenes de les ètnies yuracarés, moxenyos i chimanes, que viuen, cacen i pesquen a les riberes dels rius amazònics.
Durant els anys 1995-96 la empresa REPSOL va realitzar la primera fase
d´exploració sísmica, obrint un total de 960 Km de
línies sísmiques, de més de dos metres d´amplada
i on es van detonar varies lliures de dinamita cada 50 metres. A part de
l´impacte sobre la fauna i els processos erosius generats, li hem
d´afegir la construcció d´heliports i zones de descàrrega
cada 500 metres, la construcció de campaments per a albergar més
de 200 treballadors. Durant tota la fase, les poblacions locals no van
rebre més compensacions que ridícules almoines del ordre
de llapis, tela mosquitera o repelent contra els mosquits.
A finals de 1997, es va construir el primer pou exploratori a la localitat
de Villa Tunari. Segons el cronograma del Pla d´Abandonament i Seguiment
Ambiental, aquest pou i tota l´àrea directament afectada,
hauria d´haver estat reforestada al Gener de 1998, però no
va ser així, tal com va denunciar el Foro Cochabambino de Medio
Ambiente y Desarrollo al Maig de 1998. Per altra banda, l´alcalde
de la població va denunciar l´abocament intencionat i repetit
de camions cisterna plens de residus de cru i sediments de perforació
als rius de la zona. També va ser denunciada infraccions a la Llei
Forestal per la deforestació de marges del riu Isinuta.
Després de tots aquests antecedents, l´ empresa REPSOL es va presentar de nou a principis d´any al Parc Nacional per iniciar la fase d´exploració complementària, consistent en obrir 270 Km de noves línies sísmiques.
La població local, organitzada en 8 Centrals de Colonitzadors i 50 sindicats camperols es va mobilitzar bloquejant els treballs de l´empresa. En aquest bloqueig, que va durar 15 dies, va participar també el Consejo Indígena Yuracaré i recolzat per l´Equip de Guardaparcs.
El resultat de la posterior negociació entre els actors del conflicte va ser la firma d´un conveni on Repsol es comprometia a seguir estrictament la normativa ambiental, establir mecanismes de coordinació i monitoreig amb la població afectada i el cos de protecció del Parc i una série de insignificants millores de les condicions de vida de la població.
Tot i això, l´empresa petroliera, alliberada de la pressió de la població local, va continuar les activitats sense complir cap dels punts compromesos.
Tant les Federacions de sindicats camperols, com organitzacions ecologistes,
així com la mateixa Direcció General de Biodiversitat de
Bolívia han denunciat en va l´actitud de Repsol. Entre els
impactes generats en aquesta última fase trobem la construcció
d´heliports en els terrenys esportius de les comunitats, el tràfic
d´espècies protegides, l´abocament de deixalles, l´obstrucció
de camins comunals, la destrucció de cultius i un maneig ambiental
nul, treballant amb total impunitat dins el Parc, sense posar en marxa
els plans de reforestació establerts per la Llei de Medi Ambient
i el Reglament Ambiental del Sector Hidrocarburs.
Cap al control o la impunitat de les petrolieres?
Les suaus normatives ambientals per al sector d´hidrocarburs i la inexistència de fiscalització per part del govern (recordar que Bolívia ocupa el segon lloc en el rànquing mundial de països corruptes) fan de Bolívia un paradís per a les empreses transnacionals com Repsol, que actuen en aquest país amb completa impunitat.
A més, val a dir que si tots aquests impactes han estat recentment
denunciats a les autoritats governamentals i la opinió pública
és només perque la zona impactada és relativament
accessible per camí terrestre. Els danys ocasionats a altres zones
més allunyades, com el Territorio Indígena de los Chimanes
o el Territorio Indígena Multiétnico, on només l´empresa
pot accedir-hi en helicòpter no sortiran mai a la llum. Un exemple
clar el constitueix la denúncia d´una població indígena
que va fer l´any 1995 sobre dos morts d´intoxicació
provocada per Repsol. La comissió del Govern que anava a inspeccionar
el cas mai va arribar al l´indret, per la dificultat de navegació.
Davant de les reiterades trepitjades als drets de les comunitats locals,
a les lleis bolivianes i al medi ambient, les organitzacions socials i
ambientalistes de la zona han vist necessari una ràpida resposta
de la comunitat internacional ja que dins el context nacional s´han
esgotat totes les vies legals sense haver conseguit un canvi d´actitud
de l´empresa. Cal recordar que diàriament recolzem econòmicament
a la continuïtat de Repsol o els seus afiliats ( veure taula).
Algunes de les empreses de Repsol més conegudes a Catalunya
| NOM DE LA COMPANYIA | ACCIONS DE REPSOL (%) |
| Gas Natural SDG, S.A | 45.26 |
| Gas Tarraconensa S.A | 44.96 |
| Gas Lleida S.A | 42.4 |
| Gas Penedès | 45.13 |
| Gas Girona | 45.26 |
| Repsol Petróleo | 99.97 |
| Repsol Butano | 99.99 |
| Petrolis de Catalunya | 43.59 |
Adreça de la Gerència de Repsol :
Paseo de la Castellana 278, 28046 Madrid
Tel: 3488100 Fax: 3142821
http://www.repsol.es
webmaster@repsol.es
Adreça de Repsol a Bolívia :
Edificio Dos Torres, 2º Piso
Avenida 6 de Agosto 2577 , La Paz, Bolívia
Tornar a REPSOL. Ja n'hi ha
prou!