LA INSUBMISSIÓ ENTRA A LES CASERNES
El passat 6 de març es va fer pública la primera presentació
col.lectiva
d´insubmisos a les casernes mitjançant una acció al Govern Militar de
Madrid. Els cinc joves (dos valencians, dos de Pamplona i un de Bilbao), que
havien abandonat el servei militar es presentaren públicament com a
insubmisos a les casernes i trencaren les seues cartilles militars . Amb la
intenció de declarar-se desertors i reafirmar la seua voluntat de no tornar a
les casernes, accediren al despatx del Jutge Militar i explicaren els motius
que els havien portat a abandonar el servei militar.
El Jutge els va oferir a tots cinc la possibilitat de
reincorporar-se als
seus destins militars, el delicte en eixe cas seria "d´abandonament de destí"
però si persistien en no tornar a la caserna el delicte seria de deserció, amb
una possible condemna d´entre dos i sis anys de presó militar . Ells van
rebutjar aquest oferiment, reafirmant la seua voluntat de no respondre
a cap citació militar. Sorprenentment, el Jutge es va negar a detindre als
cinc insubmisos i els va deixar en llibertat per "manca de diligències en la
seua contra".
- 1. ¿Què és la insubmissió a les casernes?
És una altra forma de desobediència civil al militarisme, juntament
amb la insubmissió als servei militar i a la seua prestació substitutòria,
l´objecció fiscal i la denúncia de les despeses militars i el comerç d´armes.
Consisteix en l´abandó del servei militar en el marc d´una campanya
organitzada. Aquest acte està qualificat per la justícia militar com a
delicte de
deserció, i castigat amb penes de presó de dos anys, quatre mesos i un dia a
sis anys en una presó de l´exèrcit.
- 2.¿Per què diem NO al militarisme?
La nostra actitud antimilitarista està fonamentada en conviccions
ètiques i polítiques. L´exèrcit com a institució resumeix els valors de
dominació, jerarquització i autoritarisme presents en aquesta societat.
Actualment considerem que el militarisme va guanyant terreny i ho
comprovem en aquests aspectes:
- a)El pla de professionalització de l´exèrcit suposa un augment
important de la despesa militar en detriment de la social. La despesa militar
per a 1997 ascendeix a 1,9 bilions de pessetes, incloent no sols el pressupost
del Ministeri de Defensa, sinó també les partides militars dels seus
organismes autònoms, les classes passives, la guàrdia civil, la constribució
espanyola a l´OTAN i a la UEO, etc. Açò suposa més diners dels que
corresponen en total als ministeris d´Educació i Cultura, Medi Ambient,
Pesca i Alimentació, Indústria i Energia. Estem assistint a un procés de
militarització de l´economia, com també queda de manifest amb el
finançament del projecte EFA (avió de combat europeu) amb càrrec al
pressupost del Ministeri d´Indústria.
D´altra banda l´estat espanyol exporta cada vegada més armament,
principalment a països que violen sistemàticament els drets humans.
Alguns exemples són Turquia, que actualment està masacrant al poble kurd,
Marroc, Indonesia, Thailandia, Xile, Angola i Argentina.
- b)En l´actualitat es pretén legitimar als exèrcits mitjançant missions
pressumptament "pacificadores i humanitàries" en el món. La hipocresia
d´aquestes accions queda manifestada en nombrosos exemples. Pel que es
refereix a la guerra dels Balcans , cal recordar que l´estat espanyol va vendre
armes a l´exèrcit iugoslau a l´any 1991, un any abans de l´esclat del
conflicte.
El mateix va passar a la regió africana dels Grans Llacs; recentment França i
altres països occidentals han vingut reclamant altra intervenció militar de
caire humanitari per aquesta regió, quan anys abans s´havien dedicat a
armar a les parts en conflicte, escollint als seus aliats a la zona. (El
govern de
Mobutu a Zaire i el règim hutu ruandés responsable del genocidi de 1994).
- c)La integració de l´estat espanyol en l´estrucutra militar de l´OTAN
suposa un pas més en aquesta escalada del militarisme. Una organització
que, en compte de desaparèixer després de la fi de la guerra freda es
reestrucura i redefineix els seus objectius per a defensar els interessos
econòmics i polítics del nord desenvolupat a costa del sud. En definitiva, per
a defensar el nou ordre internacional basat en el neoliberalisme.
- d)D´altra banda, el militarisme no es redueix sols a l´estrucutra militar;
cada vegada envaeix més aspectes de la societat : l´augment progressiu del
control social a través de càmeres als carrers, proliferació de cossos de
seguretat privada, creixement del nombre de presos i macrocarcers, etc.
- 3. Alternatives de defensa.
Tots els Moviments d´Objecció de Consciència de l´estat espanyol
demanem un debat seriós, rigorós i en profunditat sobre quins són els
vertaders enemics d´una societat i quins són els mitjans legítims per a
exercir la seua defensa. Mentre no es demostre el contrari, considerem com a
principals enemics: el militarisme, les desigualtats econòmiques, socials i
culturals i la manca de participació ciutadana en la pressa de decisions que
afecten a tota la col.lectivitat.
Proposem com a alternativa de defensa un model assumible pel
conjunt de la societat, basat en la no col.laboració amb la injustícia i la
pràctica de la desobediència civil, com queda exemplificat amb la
insubmissió, l´objecció fiscal, l´educació per la pau, la denúncia del comerç
d´armes i les despeses militars i, ara també, amb la insubmissió a les
casernes.
M.O.C.
Moviment d´Objecció de Consciència.
Si quieres colaborar con nosotros enviándonos alguna información o dándonos tu opinión, te lo agradeceremos! Escribenos a jcervan@pangea.org
Volver a:
Desarme y Antimilitarismo
Webo Verde
Última actualización: 13 de setembre de 1.997