El problema legal

La proposta de l'objecció fiscal és clara: Prou de gastar els diners en preparar la guerra, dediquem-lo a millorar la societat. és clar i és lògica. L’experiència dels qui ja fa anys que l’expliquem en debats públics és que molt poques vegades es troba ningú que defensi la necessitat dels exèrcits. El que sí que se’ns sol dir és que és molt interessant el que fem i que tant de bo es pogués fer, però que seria un veritable enrenou introduir aquest tema en el nostre sistema tributari. Enrenou o no, aixó ja s’està fent des que s’ha reconegut a tots els contribuents el dret a decidir sobre la destinació d’una part del seu impost concretament entre l’Església Católica i finalitats d’interès social, així que tècnicament és possible. és innegable que podría donarse alguna complicació, però l’Administració no pot exigir-nos que per estalviar-li problemes renunciem al nostre dret a la llibertat ideològica i de consciència.

Els objectors i objectores de consciència fiscals som conscients que l’Estat no ens acceptarà, no reconeixerà el nostre dret fins que no tingui més remei i, per això mateix, no ens hem preocupat massa encara del que podria ser una llei d’Objecció de Consciència Fiscal. No obstant això, i com a aportació a un debat que s’hauria d’encetar tan aviat com sigui possible, es pot apuntar el següent criteri: l’Estat ha de respectar el dret a l’objecció de consciència fiscal en tots els temes relacionats amb el temes dels drets fonamentals de les persones mentre que l’objector o l’objectora ha de destinar la quantitat objectada a finalitats socialment útils.

Probablement caldria afegir-hi alguna cosa referent al fet que l‘objecció no ha de sorgir senzillament de què es prefereixi de recórrer al sector privat en el tema objectat. Així s’integra el dret a l’objecció fiscal i el sistema tributari en un marc coherent amb la constitució, que no parla dels impostos fins l’article 31, és a dir, fins un cop acabada la secció “dels drets fonamentals i les llibertats públiques” que és on es garanteix la llibertat ideològica. Amb aquest suggeriment es pretén de demostrar que l’objecció de consciència fiscal és possible des de postures legals i que si no es fa es perquè els que governen i legislen no ho volen. El que ha de quedar clar des del primer moment és que qualsevol intent de regular el dret a l’objecció fiscal a les despeses militars ha de portar implícit aceptar una reducció efectiva de la despesa militar en funció de les quantitats objectades i tenint en compte la repercussió equivalent en els impostos indirectes.

És en funció de quantitats ja objectades que l’Impost sobre la Renda només suposa una part dels impostos que cada ciutadà i ciutadana paguem i això, es clar, també s’hauria de tenir en compte.


Un dret aplicable des d'ara mateix

Els objectors i les objectores fiscals sabem que aquest dret, com tants d’altres s’haurà d’arrencar a l’Estat amb la nostra lluita constant i que la millor manera d’exigir un dret és posar-lo en pràctica des del primer moment, i més quan en aquest cas la gravetat del tema no permet d’esperar. Fins i tot el Tribunal Constitucional ha avalat aquesta actitud:

“No obstant, cal assenyalar que pel que fa al dret d’objecció de consciència, que existeix i que pot ser exercit amb independència que se n’hagi dictat regulació. L’objecció de consciència forma part del contingut del dret fonamental a la llibertat ideològica i religiosa recorregut en l’article 16.1 de la constitució, i com ha indicat aquest Tribunal en diversas ocasions, la Constitució és directament aplicable, especialment en matèria de drets fonamentals” (sentència del TC de 11/4/85 sobre la Llei d’Interrupció Voluntaria de l’Embaràs. El TC va oblidar aquesta sentència quan va opinar sobre la llei d’Objecció de Consciència).

Hisenda es nega a reconèixer-ho, i així els objectors i les objectores fiscals ens veiem abocats a sancions, recursos i embargaments, però ja ho advertim en tota la informació impresa de les campanyes.

“Això no ens ha d’espantar: estem desenvolupant una lluita que sabem justa independentment del que diguin les lleis (...) les lleis les fan ells, les apliquen ells i ells tenen la capacitat per saltar-se-les (...). Ells tenen les lleis, aquesta és la seva força; la nostra rau en els i les que som, en el que som”.

Com que no ens reconeixen el nostre dret a objectar a les despeses militars, Hisenda envia l’anomenada “declaració paralela” una declaració similar a la nostra però “corregida” a la seva manera on consta la nostra “equivocació” a l’hora d’imputar desgravacions o errors aritmètics que no corresponen. No fa ni referència a l’objecció fiscal!.

Quan Hisenda ens digui que no accepta la nostra objecció fiscal la nostra resposta pot ser acceptar-ho sense més ni més i pagar els que ens demana (seria com renunciar a l’objecció fiscal; per aixó és poc recomanable) o recórrer davant la Delegació d’Hisenda primer i després, si deneguen el primer recurs, davant del Tribunal Econòmic Administratiu Provincial (s’hi pot recórrer directament sense passar pel primer). En cas de dubte, millor posar-se en contacte amb qualsevol dels grups permanents d’objecció fiscal, tenint en compte que existeixen uns terminis per presentar el recursos (15 dies), per la qual cosa cal que no ho deixen passar.

En cas que la resposta del Tribunal Econòmic Administratiu sigui negativa, que ho sol ser, es tanca la via administrativa i s’obre la judicial. Per a aixó sí que és imprescindible que us poseu en contacte amb un grup d’objecció fiscal, que us explicarà les possibilitats i l’estratègia millor segons les circunstàncies de cada cas.

Hem d’assenyalar que l’estar recorrent no impedeix que Hisenda executi la decisió, és a dir, que pot ser que s’estigui esperant encara la resposta del Tribunal Econòmic Administratiu i que Hisenda embargui aquella quantitat que reclama. L’embargament se sol fer sobre un compte bancari o sobre la devolució d’un any posterior. Si aquest és el teu cas, posa’t en contacte amb nosaltres.


Destinacions alternatives

L’Objecció Fiscal és un acte de desobediència civil a l’Estat i a la intenciò d’aquest de mantenir els exèrcits com a instruments per a la defensa d’una situació injusta, però a la vegada és una aposta positiva per un desenvolupament social solidari. A Hisenda, l’hi neguem una part del nostre impost sobre la renda, però aquest diner no se’l queda el declarant, es desvia a una destinació alternativa escullida pel propi objector i qeu serveix a uns projectes que defenen una societat més solidària.

Durant la dècada de campanyes d’OF, s’ha donat suport a diferents projectes internacionals, com també a projectes a l’estat espanyol. (veieu gràfic). Col.lectius, ONG’s i organitzacions com insubmisos, Metges sense Fronteres, Entrepobles., etc, han rebut els nostres.

Tots junts donen una idea d’aquesta proposta de defensa alternativa no violenta que és l’OF, que afavoreix el desenvolupament dels paisos del món, i també el Quart Món, cada cop mes present en el nostre entorn quotidià.

Cada any es trien dos projectes: un d’estatal i un altre d’internacional i se sol.licita que els diners s’ingressin en aquests projectes col.lectius perquè derivar tots els diners a un mateix fi, permet de donar un impuls decisiu a tasques que d’altra manera seria molt més costós i dificil d’aconseguir.En el teu grup mes proper d’Objecció Fiscal, hi trobaràs informació dels projectes proposats cada any i els comptes corresponents.Però sempre tu decideixes on enviar els diners.


L’Enquesta

Els resultats de cada campanya, es noten en el suport econòmic que reben les destinacions alternatives, però també en la seva projecció social. La societat ha de saber que l’OF és fer alguna cosa directament contra les despeses militars, amb les quals no estem d’acord.

Adoptar la postura d’enfrontar-se a Hisenda no ha de ser una tasca, per més raons que es tinguin, de cada persona per separat, és per això que cal coordinar totes les persones que exerciten el dret a decidir no pagar impostos per armament. Per això, cal que en fer Objecció Fiscal enviïs una carta al teu grup d’OF més proper amb el teu nom, la teva adreça, la quantitat objectada i la destinació escollida. Gràcies a aquestes cartes que rebem podem:

* Avaluar l’abast de la campanya anuali realitzar un informe sobre el número d’objectors/es fiscals, quantitats objectades, distribució per projectes, comarques et, que serveix per a la difusió a la resta de la societat a través dels mitjans de comunicació.

* Fer el seguiment de la campanya per tenir coneixement de les accions d’Hisenda (reclamacions, recursos, embargaments, etc)

* Tenir una comunicació més ràpida i fluida amb tots els objectors/res “censats”


Adreces d’interès

BARCELONA.- Servei d'Informació de la Objecció Fiscal (SIOF) Rivadeneyra, 6, 10e, 08002 Barcelona Tel. (93) 317.61.77 (Dimecres 18-20 h) Fax (93) 412.53.84

VALLÈS ORIENTAL.- Daniel Lopez. Caldes de Montbui Tel. (93) 865.11.58

TARRAGONÈS.- Biaix-Centre per la Pau i el Desarm. C/ de la Presó, 13, 1r. Tel(977)341473 Apartat de correus 345. 43200 Reus

PAÍS VALENCIÁ M.O.C. Avda. País Valenciá, 12 2 46970 Alaquás Tel(96) 151.37.79


Compte de suport a l’Objecció Fiscal

L’edició de material, la coordinació estatal e internacional, el seguiment de casos juridics... tenen un cost de diners que es subvenciona entre tots aquels que ho desitjan. Si tot el que has llegit et sembla interesant i vols ajudar a mantenir-ho, hi ha una conta oberta amb el nom de SIOF (Servei d’Informació de la Objecció Fiscal) a La Caixa, amb el número de compte 2100-0802-42-0200644672. Si fas un ingrès, enviïa copia del resguard a SIOF, Rivadeneyra, 6, 10e 08002 Barcelona o si ho prefereixes posat en contacte amb nosaltres per tal de domiciliar el pagament.
Logotipus SIOF

Cap home,

cap dona,

cap pesseta

per a la guerra.