1. Perquè aquest aspecte no reste sense matisos, llegiu-se la documentada investigació de Xavier Aguirre Aramburu. La misión militar en Bosnia y el fiasco de UNPROFOR, edició cilostillada de SOS Balkans, Donostia, 1995; serà ampliada en un llibre de pròxima aparició amb el títol "Yugoslavia y los ejercitos. La legitimidad militar en tiempos de genocidio" en los libros de la Catarata. Sobre les tensions entre els interessos no sempre conciliables dels EE.UU. i la UE en la seua pugna pel nou model de defensa militar internacional i la seua projecció en el marc del conflicte en els Balcans, veieu James Petras i Steve Vieux: "Bosnia as the revival of US hegemony", en New Left Review, n 218, juliol/agost 1996.
  2. Conferència de l'Embaixador francés a l'Estat espanyol André Gadaud en el Centro Superior de la Defensa Nacional (CESEDEN) el 29 d'abril de 1996; publicada per la Secretaria General Técnica del Ministerio de Defensa en el Butlletí del CESEDEN, n 245, 1996. Les remarques són nostres.
  3. Declaració Ministerial del Grup Europeu Independent de Programes (GEIP), La Haia, 22 i 23 de novembre de 1984. Les remarques són nostres.
  4. Negocios, 14 de desembre de 1995.
  5. El País, 20 d'octubre de 1996.
  6. Hem circunscrit a Europa les anàlisis i reflexions d'aquest apartat. Per si algú tinguera interés en coneixer aspectes relatius a l'àmbit dels EE.UU., i per al lector o lectora que no trobe sentit a continuar parlant de militarisme i de complex militar-industrial en l'era de les tecnologies netes, en les utopies tecnocràtiques de les societats de la informació, i escèptics respecte de l'influència dels renovats processos de militarització social en la vida quotidiana i els espais de vida de les persones, es recomana visitar, posem per cas, Manuel Castells: "Alta Tecnología y la transición del Estado de Bienestar urbano al Estado militarizado suburbano", en la ciudad informacional. Tecnologías de la información, reestructuración económica y el prcoceso urbano-regional, Alianza Editorial, Madrid, 1995, pàgs. 323-425: "La transformació de l'Estat en societat capitalistes avançades exerceix efctes fonamentals en la conformació del processos urbans i regionals. La crisi de l'Estat de Benestar urbà i l'ascens del nou Estat militaritzat han alterat profundament l'estructura de ciutats i regions en diferents països i especialment als EE.UU. Aquesta transformació és un fenòmen polític en el seu origen, caracteritzat pel declive de la coalició del "New Deal" i el sorgiment de noves elites regionals i un nou bloc del poder, basat en l'aliança empresarial multinacional i la classe mitjana tècnico-executiva... "
  7. Entrem en una nova era política que està dominada en les seues etapes inicials pel que anomene l'Estat militaritzat, encara que el seu desenvolupament futur puga veure's conformat i transformat pels nous moviments socials i agents polítics encara per entrar en escena... [L]es noves tecnologies constitueixen un factor important en aquesta transformació de l'Estat, encara no constitueixen el seu origen. El repte tecnològic posat davant les institucions de l'Estat militritzat s'ha trobat amb una "apropiació massiva de recursos científics i econòmics per a la construcció d'un nou sistema de defensa" que saltarà sobre l'equilibri estabilitzat per adquirir una superioritat militar... [L'] ascens d'un Estat militaritzat tecnològicament orientat posseeix una forma definitivament suburbana a la vora de les grans àrees metropolitanes en regions en expansió... Militarització, desenvolupament d'alta tecnologia i suburbanització semblen ser processos relacionats molt pròximament en les específiques condicions dels EE.UU. i com a conseqüència de les poítiques associades a l'ascens de l'Estat militaritzat... que està relacionat amb la generalització de la lògica de la seguretat militar en llocs de treball i residència d'una bona part de l'elit tecnològica. Aquest procés té com a resultat un major distanciament social entre aquests exclusius espais suburbans i les societats locals que hi ha al voltant. Les ciutats es tornen més segregades internament, no només socialment, sinó culturalment i funcional... L'Estat del benestar nasqué en els forns candents de les grans ciutats centrals. L'Estat militaritzat s'expandeix sobre un espai ampli de distància i silenci".

    (Les remarques són nostres). Continua sent recomanable consultar E.P. Thompson i Ben Thompson: La guerra de las Galaxias, Crítica, Barcelona; edició castellana i pròleg de Rafael Grasa..


  8. Revista Española de Defensa, n 73, edit. Ministerio de Defensa, març 1994; pàg. 14. Èmfasi nostre.
  9. Revista Española de Defensa, n 68, edit. Ministerio de Defensa, octubre 1993; pàg 12.
  10. Revista Española de Defensa, n 73, edit. Ministerio de Defensa, març 1994; pàgs. 14 i 15.
  11. Veieu Vicenç Fisas: "Secretos que matan", Icària, Barcelona, 1995; en les pàgs. 47-52:
  12. "Des de 1988 s'han signat contractes o s'ha lliurat material militar [a Marroc] per valor de 60.000 milions de pessetes. ENASA subministrà camions i blindats BMR-600; Bazán exportà sis patrulleres, un simulador tàctic naval; CASA proporcionà set avions de transport, i la signatura IVECO-Pegaso subministrarà camions militars. Estan en fase de negociació importants contractes, per un valor superior als 40.000 milions de pessetes. "
    "Des de 1988, Marroc lliura una guerra amb el Front Polisari per a fer-se amb el control del Sahara Occidental, i ha entorpit la celebració d'un referèndum, sota els auspicis de les Nacions Unides, en eixa zona. El 1988 presentava un índex de despeses militars equivalent al 4'2% del PIB. És a dir un nivell de militarització bastant elevat".
    "A finals d'any, Marroc no havia signat el Protocol Facultatiu del Pacte Internacional de Drets Econòmics, Socials i Culturals. En quant a la Convenció contra la Tortura, ha formulat la reserva de que no reconeix la competència del Comité contra la Tortura per a examinar informació fiable que sembla indicar que la tortura es practica sistemàticament i per emprendre una investigació confidencial si això està justificat..."


  13. Programa de les Nacions Unides per al Desenvolupament: Informe sobre desarrollo humano 1994, capítol 2: "Nuevas dimensiones de la seguridad humana", Fondo de Cultura Económica, México, 1994. Les remarques són nostres.
  14. Durant la dècada dels 80 s'ha definit ampliament el concepte violència estructural. Un dels autors més coneguts en aquest aspecte és Johan Galtung: "Sobre la paz", Fontanara, Madrid, 1985.