Comunicat de premsa (Barcelona, octubre del 1997)

Més enllà de la insubmissió

Ara que el servei militar està a punt de desaparèixer és el moment idoni per deixar clar que el veritable objectiu del moviment antimilitarista és superar l’exèrcit com a forma de defensa, ja sigui exèrcit professional o de lleva, i desenvolupar un nou model de defensa popular no-violenta, compartida pel conjunt de la societat, no adreçada a servir els interessos d'una minoria sinó a afrontar els greus problemes socials i ambientals que veritablement ens amenacen.

Després d’anys d’objecció de consciència i, posteriorment, d’insubmissió, el Moviment d’Objecció de Consciència (MOC) ha iniciat, enguany, una nova forma de subvertir l’ordre militar: la insubmissió a les casernes. Els insubmisos a les casernes s’incorporen a files amb l’única finalitat de desertar tan aviat com els és possible i, a continuació, es donen a conèixer col·lectivament en un acte públic de presentació. Tot plegat amb la perspectiva de passar dos anys i mig a la presó militar i amb l’esperança de donar així un motiu de reflexió a la societat.

La situació dels insubmisos a les casernes

• Tres insubmisos a les casernes ja han estat condemnats, a penes d’entorn de dos anys i mig, i les estan complint a la presó militar d’Alcalá de Henares. Es tracta dels gallecs Elías Rozas i Ramiro Paz i el valencià Plácido Ferrándiz. Aquest darrer ha ingressat fa poques setmanes i està en tercer grau, situació reservada als delinqüents més problemàtics, que comporta aïllament envers la resta de reclusos i pot deixar greus seqüeles psicològiques.
• Set consells de guerra més per deserció contra insubmisos a les casernes estan en tràmits Un dels insubmisos, Taxio Ardanaz, d’Iruña, suma acusacions per a 6 anys..
• Vint-i-set consells de guerra més estan en tràmits, per allanament de casernes en les accions no-violentes amb les quals s’han anat donant a conèixer els insubmisos a les casernes i per altres actuacions complementàries a la insubmissió a les casernes.
• Cinc insubmisos a les casernes estan encara pendents de l’inici de les diligències per als seus consells de guerra.

Als quaranta-dos casos que sumen els punts anteriors, se’ls afegiran les noves fornades d’insubmisos a les casernes i de gent que prengui part a les seves accions de presentació. També podrien rebre consells de guerra les persones autoinculpades (requadre pg. següent).

Carles Pérez, el primer de Catalunya

A finals de novembre tindrà lloc el consell de guerra contra Carles Pérez, primer insubmís a les casernes de Catalunya, que ja ha passat quatre mesos en presó preventiva i actualment es troba en llibertat provisional. Carles Pérez, astrofísic, forma part del MOC i del col·lectiu ecologista Skamot Verd i, tot i tenir la família a València, ha residit a Barcelona els darrers nou anys.

El Carles es va incorporar a files el 17 de febrer d’enguany i va desertar al primer permís. El 6 de març es va presentar públicament al Govern Militar de Madrid junt amb uns altres quatre insubmisos a les casernes i el 26 d’abril fou detingut.

Els quatre mesos que de moment Carlos Pérez ha passat a la presó militar d’Alcalá de Henares li han servit per fer una bona tasca de conscienciació entre la població penitenciària. L’autoritat carcelària ha respost a l’exercici de la seva llibertat d’expressió amb represàlies com ara el trasllat temporal a una cel·la sense les mínimes condicions i restricicions en la comunicació amb l’exterior a fi de prevenir la seva intervenció a mitjans de comunicació i l'entrada de documents "perillosos" per a la "reeducació" dels interns

Des de l’1 de setembre es troba en llibertat condicional, a l’espera del consell de guerra que a finals de novembre decidirà el seu futur. Serà jutjat pel Tribunal Territorial Primer, del Govern Militar de Madrid. "Inexplicablement", el Tribunal es traslladarà a Badajoz, lluny dels principals centres d’atenció mediàtica (el Carlos.havia de fer el servei en aquest indret, però això no té cap rellevància judicial, i menys quan el sumari ja es trobava a Madrid).

El 13 de novembre d’enguany a les set del vespre tindrà lloc a l’Aula Magna de la Facultat de Biologia de la Universitat de Barcelona un Consell de Pau a l’Exèrcit, sota l’auspici d’un tribunal popular per al qual es garanteix un nivell de neutralitat similar al present en els Consells de Guerra.

El tribunal estarà presidit per José Luis Gordillo, professor del Dept. de Filosofia del Dret, Moral i Política de la Universitat de Barcelona. Es comptarà amb la presència de varis autoinculpats com a testimonis. L’acusació serà exercida per Carles Pérez. Se li donarà a l’acusat la possibilitat de triar el seu propi advocat defensor. En cas que declini se n’anomenarà un "d’ofici". El jurat estarà integrat pel públic present a la sala.

A partir de les sis de la tarda hi haurà una roda de premsa a la mateixa sala.

Autoinculpacions

Molta gent s’està corresponsabilitzant legalment de l’acció del Carles, amb documents en què afirmen haver induït i recolzat la deserció. Entre altres, han confirmat la seva autoinculpació:

Gonzalo Arias, Teòric de la no-violència

Pepe Beúnza, Pioner de la insubmissió

Antonio Casado da Rocha, Teòric de la no-violència

José Antonio Estévez Araujo, Prof. Filos. Dret UB

Paco Fernández Buey, Catedràtic Fil. Polít. UPF

Ramón Fernández Durán, AEDENAT

Joan Gomis, President de Justícia i Pau

José Luis Gordillo, Prof. Filos. Dret UB

Rafael Grassa, Prof. Rel. Internac. UAB

Javier de Lucas, Prof. Filos. Dret UV

Arcadi Oliveres, Prof. UB

Xavier Pastor, Director exec. Greenpeace

José Antonio Pérez, Teòric de la no-violència

Miquel Riera, Director d’"El Viejo Topo"

Gabriela Serra, Entre Pobles

El Tall, Conjunt música tradicional

Tots i totes s’exposen a la mateixa pena que l’acusat, uns dos anys i mig de presó.

Per a més informació:

E-mail: skamotverd@xaee.ub.es

Web: http://www.pangea.org/ ~vmitjans/index.html